1939
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1939 (mcmxxxix) |
| Islàmic | 1358 – 1359 |
| Xinès | 4635 – 4636 |
| Hebreu | 5699 – 5700 |
| Calendaris hindús | 1994 – 1995 (Vikram Samvat) 1861 – 1862 (Shaka Samvat) 5040 – 5041 (Kali Yuga) |
| Persa | 1317 – 1318 |
| Armeni | 1388 |
| Rúnic | 2189 |
| Ab urbe condita | 2692 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960 | |
| Anys | |
| 1936 1937 1938 - 1939 - 1940 1941 1942 | |
Esdeveniments
[modifica]Països Catalans
[modifica]- 4 de gener, Artesa de Segre, la Noguera: El bàndol nacional ocupa la vila.
- 20 de gener, Vilanova i la Geltrú: les tropes nacionals ocupen la vila.
- 23 de gener, Barcelona: últim número del diari La Publicitat, que havia començat a editar-se el 1922.[1]
- 24 de gener, Barcelonaː Deixa de publicar-se el diari La Humanitat.[2]
- 26 de gener, Barcelona: els nacionals ocupen la ciutat.[3]
- 4 de febrer, Girona: Les tropes franquistes ocupen la ciutat.
- 10 de febrer, Catalunya: L'exèrcit franquista arriba a la frontera hispanofrancesa.
- 10 de febrer: Juan Negrín torna de França a Alacant per continuar la resistència.
- 11 de febrer: Les tropes nacionals assoleixen el poder de Llívia (província de Girona), últim reducte sota poder del bàndol republicà a Catalunya.
- 16 de febrer: Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua.[4]
- 19 de febrer, País Valencià: L'aviació nacional en bombardeja la zona costanera.
- 30 de març, València: Els nacionals ocupen la ciutat.
- 1 d'abril, Espanya: Francisco Franco proclama des de Burgos la fi de la Guerra Civil espanyola amb la victòria del bàndol nacional amb el breu parte de guerra: "En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo Franco. Burgos 1º abril 1939".[5]
- 14 de maig: neix el Tribunal de Responsabilitats Polítiques.[6]
- 25 de maig, Seta: Surt el buc Sinaia, amb 1500 republicans espanyols a bord, cap a Veracruz, Mèxic.[7]
- Palma, Mallorca: Es funda el Club Natació Palma
Resta del món
[modifica]- 9 de gener, Líbia: El Regne d'Itàlia s'annexiona la Líbia italiana.[8]
- 2 de març, Ciutat del Vaticà: El conclave proclama papa Eugenio Pacelli, que regnarà com a Pius XII.
- 14 de març, Eslovàquia: Jozef Tiso proclama la independència d'Eslovàquia, i es converteix en un estat satèl·lit de l'Alemanya nazi.
- 15 de març, Txecoslovàquia: L'exèrcit alemany envaeix el país. Després de l'ocupació de Praga, els alemanys la converteixen en el protectorat alemany de Bohèmia i Moràvia.
- 28 de març, Madrid, Espanya: La capital de l'estat és ocupada per l'exèrcit nacional, a les acaballes de la Guerra civil espanyola.
- 30 de març, Estats Units d'Amèrica: Es publica el nº27 de Detective Comics, on es produeix la primera aparició de Batman, per Bill Finger i Bob Kane.
- 4 d'abril: Faisal II esdevé rei d'Iraq.[9]
- 5 d'abril: Albert Lebrun és nomenat president de França.
- 6 d'abril: Benito Mussolini ordena la invasió d'Albània, que s'inicia l'endemà.[10]
- 28 d'abril: Adolf Hitler denuncia el pacte de no-agressió de 1934 amb Polònia.[11]
- 12 de juny, port de Paulhac-Bordeus: Salpa l'Ipanema per fer el primer viatge cap a Veracruz (Mèxic), amb prop de mil exiliats republicans espanyols.[12]
- 17 de juny, Versalles: Eugen Weidmann (31 anys) és executat esdevenint sense saber-ho la darrera persona executada en públic a França.
- 1 de juliol: Nova ofensiva de l'Imperi Japonès a la República de la Xina.
- 4 de juliol, Tercer Reich: El camp de concentració de Neuengamme es torna autònom.
- 7 de juliol, Veracruz, Mèxic: Arriba al port mexicà de Veracruz el vaixell Ipanema, que porta a bord un miler d'exiliats espanyols de la Guerra Civil.[12]
- 13 de juliol, Bordeus: El vaixell Méxique salpa amb 2.200 refugiats republicans espanyols camí de l'exili, en una expedició fins al port mexicà de Veracruz.[13]
- 27 de juliol, Veracruz: Arriba a destí el vaixell Méxique, que porta a l'exili 2.200 refugiats republicans espanyols de la Guerra Civil.[13]
- 5 d'agost, Madrid: Afusellament de les tretze noies anomenades les Tretze Roses.[14]
- 1 de setembre, Europa: La invasió de Polònia per part del tercer Reich, desencadena l'inici de la Segona Guerra Mundial.
- 11 de setembre, Normandia, França: Hi desembarquen les primeres tropes britàniques, II Guerra Mundial).
- 17 de setembre, Segona República Polonesa: Tropes soviètiques envaeixen Polònia i prenen la zona oriental (adjudicada a Stalin en el pacte del 23 d'agost).
- 25 de setembre, després de 25 anys, Andorra firma un tractat de pau amb l'Alemanya nazi, ja que no es va firma la pau al tractat de Versalles.
- 27 de setembre, Polònia: Es rendeix la ciutat de Varsòvia, assetjada i bombardejada per les tropes del Tercer Reich.
- 30 de novembre, Finlàndia: Guerra d'Hivern, Les tropes soviètiques envaeixen el país.[15]
- 19 de desembre: Segona Guerra Mundial: després de la batalla de Rio de la Plata, el cuirassat alemany Admiral Graf Spee abandona el port de Montevideo (Uruguay) i és enfonsat pels seus tripulants per no caure en poder dels britànics.[16]
- 23 de desembre, Le Havre: Salpa el vaixell De Grasse cap a Nova York amb republicans espanyols cap a l'exili, que arribarien a Tampico (ciutat mexicana) .[17]
- Frances V. Rummell, professora de francès al Stephens College, va publicar una autobiografia sota el títol "Diana: A Strange Autobiography". Va ser la primera autobiografia explícitament lèsbica en què dues dones acaben felices juntes.[18]
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | No atorgat |
Naixements
[modifica]| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| 11/24 | Josep Maria Huertas Claveria | periodiste | barceloní | 2007 |
| 12/03 | Joan Francesc Mira i Casterà | escriptor | valentí | |
| Elvira Mondragón Sorribes | activista | eslidera | ||
| 01/05 | Paco Muñoz | cantautor | valentí | |
| 03/17 | Lluís Prenafeta i Garrusta | polític | ivarsenc | |
| 10/05 | Marie Laforêt | actriu | gascona | 2019 |
Països Catalans
[modifica]- 4 de gener - Barcelona: Elisabeth Vergés, pionera en l'escalada i l'alpinisme de Catalunya (m. 2019).[19]
- 23 de gener - Barcelona: Roser Capdevila i Valls, il·lustradora catalana.[20]
- 11 de febrer - Barcelona: Renata Muller von Rathlef, gimnasta catalana de gimnàstica artística (m. 2021).[21]
- 1 de març - Paterna, València: Merche Chapí, directora teatral que ha treballat a Eivissa.[22]
- 17 de març - Ivars d'Urgell: Lluís Prenafeta i Garrusta, empresari i polític (m. 2025).[23]
- 10 d'abril - Massamagrell: Àngels López Artiga, compositora, cantant, pianista i pedagoga valenciana.[24]
- 15 de juliol - València: Amparo Valle Vicente, actriu valenciana de cinema, televisió i teatre, i també directora teatral (m. 2016).[25]
- 16 de juliol - Barcelona: Jordi Teixidor i Martínez, dramaturg català (m. 2011).[26]
- 27 de juliol - Barcelona: Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català.
- 1 d'octubre - Perpinyàː Arlette Franco, política nord-catalana (m. 2010).[27]
- 1 de setembre - Barcelona: Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor i polític català (m. 2023).
- 5 de desembre - Barcelona: Ricard Bofill i Leví, arquitecte i urbanista català (m. 2022).
- 17 de setembre - Palma: Maria Lluïsa Suau, periodista pionera balear.[28]
- Vallvidrera: Montserrat Senserrich Comajuncosa, pintora, ceramista i il·lustradora catalana.[29]
- Palma, Mallorca: Fina Rifà, il·lustradora i mestra catalana.[30]
Paco Muñoz
Marie Laforêt
Resta del món
[modifica]- 1 de febrer, Moscouː Iekaterina Maksímova, ballarina russa de fama internacional (m. 2009).[31]
- 2 de febrer, Enterprise, Oregon, EUA: Dale T. Mortensen, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2010 (m. 2014).
- 3 de febrer, Viena, Àustria: Helga Dernesch soprano austríaca.[32]
- 5 de febrer, Sant Joan Lohitzune, França: Miguel Boyer Salvador, polític i economista espanyol.
- 14 de febrer, Boston, Massachusetts, EUA: Eugene F. Fama, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2013.
- 16 de febrer, Johannesburg, Sud-àfrica: Marita Napier, una de les grans cantants d'òpera sud-africanes del segle xx (m. 2004).[33]
- 28 de febrer, Hunan, Xina: Daniel Chee Tsui, físic nord-americà d'origen xinès, Premi Nobel de Física de l'any 1998.
- 1 de març, Sofia, Bulgària: Tzvetan Todorov, lingüista, filòsof, historiador, professor i teòric literari búlgar, naturalitzat francès (m. 2017).
- 12 de març, Washington: Jude Milhon –Saint Jude–, hacker i activista feminista (m. 2003).[34]
- 14 de març, Sevilla: Pilar Bardem, actriu espanyola.[35]
- 25 de març: Toni Cade Bambara, escriptora, productora de documentals, activista social i professora d'universitat afroamericana.[36]
- 31 de març, Wiesbaden,(Alemanya): Volker Schlöndorff director de cinema alemany. És un dels principals representants del Nou Cinema Alemany dels anys 1960-1970.[37]
- 13 d'abril, Castledawson, Irlanda del Nord: Seamus Heaney, escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura de 1995 (m. 2013).[38]
- 20 d'abril, Bærum, Noruega: Gro Harlem Brundtland, política noruega que ha estat Primera Ministra de Noruega en diverses ocasions.[39]
- 4 de maig, Jerusalem, Israel: Amos Oz, escriptor, periodista i pacifista israelià, Premi Internacional Catalunya del 2004.[40]
- 7 de maig, Mont-real, Canadà. Sidney Altman, físic nord-americà d'origen canadenc, Premi Nobel de Química de l'any 1989.[41]
- 18 de maig:
- Palerm, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (m. 1992).[42]
- Plzeň, Tercer Reich, actualment República Txeca: Peter Grünberg, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 2007 (m. 2018).[43]
- 20 de maig, Baracaldo: María Luisa Ozaita, pianista, clavecinista, musicòloga, directora i compositora basca (m. 2017).
- 24 de maig, Biarritz: Gina Pane, artista plàstica francesa (m. 1990).[44]
- 6 de juny, Utrech (Països Baixos): Louis Andriessen, compositor neerlandès.[45]
- 9 de juny, Galati, Romania: Ileana Cotrubaș, soprano romanesa.[46]
- 12 de juny, Boston: Dayle Stanley, cantant.
- 21 de juny, Saragossa: José Manuel Blecua Perdices, filòleg espanyol (m. 2026).
- 22 de juny, Jerusalem, Israel: Ada Yonath, cristal·lògrafa israeliana, Premi Nobel de Química de l'any 2009.[47]
- 3 de juliol, Berlín (Alemanya): Brigitte Fassbaender, mezzosoprano alemanya.[48]
- 7 de juliol, Leningrad: Ielena Obraztsova, mezzosoprano russa (m. 2015).[49]
- 15 de juliol, Boliqueime, Loulé, Portugal: Aníbal António Cavaco Silva, 6è President de la República Portuguesa des de la Revolució dels Clavells.[15]
- 20 de juliol, Chicago ːJudy Chicago, artista pionera de l'art feminista estatunidenca.[50]
- 29 de juliol,
- Bilbao (Espanya): Teresa Marta Ruiz Penella, coneguda artísticament com a Terele Pávez, fou una actriu basca.[51]
- Raleigh, Carolina del Nord, EUA: Daniel McFadden, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2000.
- 2 d'agost,
- Elbing, Alemanya, ara Polònia: Ursula Karusseit, actriu alemanya (m. 2019).[52]
- Benjamin Barber
- 8 d'agost, Chicago, Illinois: Lena Sadler, metgessa, cirurgiana i obstetra, líder en temes sobre la salut de la dona (n. 1875).[53]
- 18 d'agost, Bremen: Marita Lorenz, espia nord-americana, amant de Fidel Castro.[54]
- 30 d'agost, París: Carmen Rico Godoy, escriptora, periodista i activa feminista espanyola (m. 2001).[55]
- 6 de setembre, Nagoya, Japó: Susumu Tonegawa, metge i biòleg japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1987.
- 12 de setembre, Prefectura d'Hiroshima: Nobuyuki Oishi futbolista japonès.
- 22 de setembre, Miharu, Fukushima, Japó: Junko Tabei, muntanyenca japonesa, primera dona a arribar al cim de l'Everest (m. 2016).[56]
- 30 de setembre, Rosheim, Alsàcia, França: Jean-Marie Lehn, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1987.[57]
- 5 d'octubre, Solac, Gironda: Marie Laforêt, cantant i actriu francesa (m. 2019).[58]
- 7 d'octubre, Wisbech, Cambridgeshire, Anglaterra: Harold Kroto, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1996 (m. 2016).
- 12 d'octubre, Barneville-Carteret, França: Clément Rosset, filòsof francès.
- 27 d'octubre, Weston-super-Mare, Comtat de Somerset (Anglaterra): John Cleese, còmic i actor, conegut per la seua participació en el grup britànic d'humoristes Monty Python.
- 30 d'octubre, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Leland H. Hartwell, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2001.[59]
- 6 de novembre, La Côte-Saint-André, França: Pierre Guichard, historiador francès, especialista en al-Andalus (m. 2021).
- 7 de novembre, Los Angeles, Califòrnia: Barbara Liskov, prominent científica informàtica nord-americana.[60]
- 13 de novembre, Gueux: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal, genealogista.
- 14 de novembre, Pawtucket, Rhode Island (EUA): Wendy Carlos, compositora i intèrpret de música electrònica.[61]
- 18 de novembre. Nova York (EUA): John O'Keefe, neurocientífic i psicòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2014.
- 26 de novembre
- Nutbush, ara Brownsville, Tennessee: Tina Turner, cantant de R&B, pop, rock i soul.
- Filadèlfia: Mark Margolis, actor estatunidenc (m. 2023).
- 29 de novembre - Madrid: Concha Velasco, actriu, ballarina, cantant i presentadora de televisió espanyola (m. 2023).
- 18 de desembre, Oceanside, Nova York, EUA: Harold Elliot Varmus, immunòleg i microbiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1989.
- 22 de desembre, Nova York: Liliane Lijn, artista nord-americana resident a Londres que treballa en el camp de l'escultura.[62]
- Londres, Anglaterra: Mario Dubsky, artista.
- Lima: Enrique Delgado Montes, cantautor
Necrològiques
[modifica]Països Catalans
[modifica]- 1 de gener, Borriana, la Plana Baixa: Joaquín Peris Fuentes, intel·lectual i historiador valencià, fou alcalde de Borriana (1899- 1901), mandat en el qual se li atorga el títol de ciutat al municipi (n. 1854).
- 13 de gener, la Bisbal d'Empordà: Trinitat Aldrich i de Pagès, poeta catalana (n. 1863).[63]
- 19 de gener, Sabadell: Eulàlia Garriga i Casals, mestra compromesa en la formació i la promoció de la dona treballadora.[64]
- 24 de gener, Cuernavaca, Mèxic: Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles (n. 1880).
- 5 de febrer, Perpinyà: Teresa Mañé, coneguda com a Soledad Gustavo, escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.[65]
- 19 de febrer,
- Abrera: Fèlix Figueres i Aragay, alcalde d'Olesa de Montserrat, afusellat.
- Abrera: Lluïsa Xifré Morros, militant antifeixista, afusellada (n. 1893)[66]
- 18 d'abril, Sant Adrià de Besòs: Carme Claramunt, activista política catalana, afusellada al Camp de la Bota (n. 1897).[67]
- 19 d'abril: Henry Stephens Salt, escriptor anglès.
- 15 de març, Girona: Carles Rahola i Llorens, periodista, escriptor, historiador i polític gironí.
- 11 de maig, Gènova: Pazzis Sureda Montaner, escultora i pintora mallorquina (n. 1907).[68]
- 13 de maig, Sant Adrià de Besòs: Cristina Fernández Pereda, una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista (n.1900).[69]
- 15 de maig, Barcelona: Joaquim Ruyra i Oms, escriptor català (n. 1858).[70]
- 16 de maig, Sant Adrià de Besòs: Ramona Peralba Sala, teixidora i activista republicana, una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista (n. 1904).[71]
- 26 de maig, Barcelona: Neus Bouza Gil, jove obrera i miliciana, una de les dotze dones de la Presó de les Corts afusellades al Camp de la Bota pel règim franquista (n. 1916).[72]
- 20 de juny, Sant Adrià del Besòs: Dolors Giorla Laribal, mestressa de casa catalana, afusellada al Camp de la Bota, víctima de la repressió franquista. (n. 1912).[73]
- 21 de juny, Sant Adrià de Besòs: Magdalena Nolla Montseny, afusellada al Camp de la Bota, víctima de la repressió franquista (n. 1904).[74]
- 8 d'agost,
- El Camp de la Bota: Virgínia Amposta, sindicalista i mestra catalana (n. 1903).[75]
- El Camp de la Bota: Elionor Malich Salvador, anomenada La Roja, portera i republicana, víctima de la repressió franquista (n. 188?).[76]
- 23 de juliol, Hessen: Carl Thiel, organista i compositor.
- 20 d'octubre, Santa Coloma de Queralt: Lluís Solà Padró, primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt, afusellat.
- 5 de novembre, Sallent: Esteve Padullés i Roca, teixidor i poeta.
Resta del món
[modifica]- 12 de gener, Bucarest, Romania: Hariclea Darclée, cèlebre soprano romanesa (n. 1860).[77]
- 28 de gener, Menton, departament francès dels Alps Marítims: William Butler Yeats, poeta i dramaturg irlandés. També va exercir com a senador i va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1923 (n. 1865).
- 18 de febrer - Madrid: Julia Alcayde Montoya, pintora espanyola.[78]
- 22 de febrer - Cotlliure, Rosselló: Antonio Machado, poeta espanyol de la Generació del 98 (n. 1875).[79]
- 5 de juny - Margate, Kent: Christina Broom, fotògrafa escocesa, "la primera fotògrafa de premsa del Regne Unit" (n. 1862).[80]
- 23 de juny - L'Havana, Cuba: Antònia Trenchs i Asens, dibuixant, caricaturista i pintora catalana (n. cap a 1913).[81]
- 26 de juny, Deauville (Calvados): Ford Madox Ford, el nom de naixement del qual era Ford Hermann Hueffer, va ser un novel·lista, poeta, crític i editor anglès, (n. 1873).[82]
- 8 de juliol, Hintlesham, Suffolk (Anglaterra): Havelock Ellis, sexòleg, metge i activista social britànic (n. 1859).[83]
- 14 de juliol, Ivancice (Moràvia): Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.[84]
- 23 de setembre, Londres: Sigmund Freud, psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi.
- 23 d'octubre, Altadena, Califòrnia (EUA): Zane Grey (Zanesville, escriptor estatunidenc (n. 1872)[85]
- 28 de novembre, Lawrence (Kansas), Estats Units d'Amèrica: James Naismith, inventor del bàsquet.
- Thila Plaichinger, cantant austríaca.
- 21 d'abril, Londres: Hermann Finck (anglès), compositor
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «La Publicitat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «La Humanitat | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 agost 2026].
- ↑ «Barcelona para la España invicta de Franco» (en castellà). La Vanguardia, 27-01-1939. [Consulta: 22 octubre 2011].
- ↑
- ↑ Aguilar, Miguel Ángel «El último parte de guerra» (en castellà). El País, 31 març 2009 [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. Barcelona: La Campana, 1991, p. 196. ISBN 84-86491-60-6.
- ↑ «Partida del buque Sinaia» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ Rodogno, Davide. Fascism's European Empire: Italian Occupation During the Second World War (en anglès). Cambridge University Press, 2006, p. 65. ISBN 0521845157.
- ↑ «Cronologia de governants de l'Iraq» (en anglès). World Statesmen. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Fischer, Bernd Jürgen. Albania at War: 1939-1945. C. Hurst & Co. Publishers, 1999, p. 21. ISBN 1850655316.
- ↑ Young, William. German Diplomatic Relations, 1871-1945 (en anglès). iUniverse, 2006, p. 263. ISBN 0595407064.
- 1 2 «Ipanema (barco de vapor)». Pares (Portal de Archivos españoles). Centro Documental de la Memoria Histórica. Ministerio de Cultura y Deporte. Gobierno de España. Arxivat de l'original el 2024-02-20. [Consulta: maig 2019].
- 1 2 «Mexique (barco de vapor)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Arxivat de l'original el 2024-05-14. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ «Un faristol recorda a les Tretze Roses al nou parc de la Marina el Prat Vermell que portarà el seu nom». Ajuntament de Barcelona, 23-07-2024. [Consulta: 6 agost 2024].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Soler, Jordi; Strubelltítol=Cuirassat Admiral Graf Spee, Toni El Punt Avui, Efemèrides, 19-12-2013 [Consulta: 19 desembre 2013].
- ↑ «De Grasse (barco de vapor)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura - Gobierno de España. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «Diana | History Detectives | PBS». [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ «Elisabeth Vergés Costa | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 juliol 2024].
- ↑ «Roser Capdevila i Valls | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ «Renata Muller von Rathlef | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ Torres Walker, Marco. «Premio a una vida volcada en el teatro» (en castellà). Diario de Ibiza, 07-03-2019. [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ 324cat. «Mor Lluís Prenafeta, empresari i figura clau dels primers anys de govern de Jordi Pujol», 22-04-2025. [Consulta: 22 abril 2025].
- ↑ Lacruz, Raquel. «Ángeles López Artiga. La música total». A: Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes.. València: Generalitat Valenciana, 2019, p. 32.
- ↑ «Amparo Valle - Biografía». Biografías.es. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Jordi Teixidor, 1939-2011. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Décès de la députée UMP Arlette Franco». Le Figaro, 01-04-2010.
- ↑ «Currículum guardonats. Premis Ramon Llull 2008. Maria Lluïsa Suau». Govern de les Illes Balears. Dia de les Illes Balears - Medalla d'Or i Premis Ramon Llull. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ Diccionario "Ràfols" de artistas contemporaneos de Cataluña y Baleares : pintura, dibujo, escultura, grabado, ilustración, cómic, orfebrería, vidriería, cerámica, fotografía, esmalte, tapiz, etc.. Barcelona: Diccionario "Ràfols", 1985-. ISBN 84-398-2898-5.
- ↑ «1939». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Jekaterina Sergejevna Maksimova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Helga Dernesch | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon, Volum 4. Walter de Gruyter, 2012, pàg. 3293. ISBN 9783598440885.
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Jude Milhon, programadora y hacker» (en castellà), 12-03-2017. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ «Pilar Bardem». Cine y teatro.es, 18-06-2011. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Toni Cade Bambara». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Seamus Heaney. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Gro Harlem Brundtland». Cidob. Barcelona Centre for International Affairs. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ «‘Amos Oz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1989» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «FALCONE, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2007» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Bojorque Pazmiño, Erick «El dolor que delata el confort: Gina Pane». Dominio de las Ciencias, 7, 1, 2021, p. 220. ISSN: 2477-8818.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Ileana Cotrubas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2009» (en anglès). [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ Randel, Don Michael. The Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians (en anglès). Harvard University Press, 1999, p. 224. ISBN 978-0-674-00084-1.
- ↑ «Obituàris. Elena Obraztsova». Opera News, Vol. 79, Núm. 10, 01-04-2015. Arxivat de l'original el 2017-08-08. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Yood, James W. «Judy Chicago» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-02-2020. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Press, Europa. «Muere Terele Pávez tras un derrame cerebral», 11-08-2017. [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Ursula Karusseit (1939-2019) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2024].
- ↑ «Dr Lena Celestia Kellogg Sadler (1875-1939)». Find a Grave Memorial. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Roberts, Sam «Marita Lorenz, la agente que no quiso envenenar a Fidel Castro» (en castellà). The New York Times, 07-09-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Hernández, Hortensia. «Carmen Rico Godoy periodista y escritora que jamás se rindió ante la vida». Heroínas, 03-02-2017. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Junko Tabei: L'apassionant història de la primera dona a coronar l'Everest». El Periódico, 22-09-2019. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1987» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Marie Laforêt, la « Fille aux yeux d'or », est morte» (en francès). Le Monde, 03-11-2019.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2001» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Barbara Jane Liskov | American computer scientist» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Busto, Josema. Orgullo : 50 héroes : 5 décadas de lucha LGTBI+ (en castellà). Barcelona: Bruguera, 2019, p. 26. ISBN 978-84-02-42217-0.
- ↑ Sleeman, Elizabeth. The International Who's Who of Women 2002 (en anglès). Psychology Press, 2001. ISBN 978-1-85743-122-3.
- ↑ Cortadellas, Xavier «Trinitat Aldrich i els seus mons perduts». Revista de Girona, núm. 235, març-abril 2006, pàg. 67-71.
- ↑ Nomenclàtor. «Plaça d'Eulàlia Garriga». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 2025-02-22. [Consulta: 17 maig 2016].
- ↑ «Teresa Mañé i Miravet | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «La repressió franquista. Lluïsa Xifré Morros». Memorial del Baix Llobregat. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ Sans, Francesc. «Carme Claramunt: “Estimada tieta, esta mañana a las cinco me van a fusilar”». Revista Rambla, 18-06-2016. [Consulta: 1r agost 2017].
- ↑ Mestre i Sureda, Bartomeu. Blues amb dones. Mallorca: El Gall Editor, 2019, p. 56,57,59. ISBN 978-84-16416-46-2.
- ↑ «La republicana Cristina Fernández dona nom a l'interior d'illa de l'antic cinema Urgell : Servei de Premsa». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ «Joaquim Ruyra i Oms | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Els consells de guerra: Les onze afusellades del Camp de la Bota - PDF». Arxivat de l'original el 2019-04-22. [Consulta: 22 abril 2019].
- ↑ «Neus Bouzá Gil». Ajuntament de Barcelona. Dones i feminismes. Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, 01-03-2023. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ «Dolors Giorla Laribal». Gencat. Banc de la Memòria Democràtica. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Els consells de guerra: Les onze afusellades del Camp de la Bota. Presó de Les Corts. Memòria de les dones.
- ↑ «Virgínia Amposta Amposta». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Els Consells de guerra:Les onze afusellades del Camp de la Bota (Memòria Presó de les Corts de Barcelona, 1939-1955)». Presó de Dones de les Corts, 2006-2014. [Consulta: juliol 2024].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg. 110. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «Fernando Alcolea - Julia Alcayde Montoya» (en alemany). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Antonio Machado Ruiz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ Goran, David. «Christina Broom was the first female press photographer in Britain | The Vintage News» (en anglès). The Vintage News, 26-09-2016. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Fernández Álvarez, Ana «Una postal de Bon, un carro, unes conferències mudes i una dibuixant poc coneguda». Butlletí informatiu de l'Associació Col·leccionistes de Terrassa, núm. 231, maig-juliol 2019. Arxivat de l'original el 2023-03-08 [Consulta: 2 gener 2023].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Havelock Ellis | British essayist and physician» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Alphons Maria Mucha | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Zane Grey | American author» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1939